L’ESCULTURA DE PASCAL PLASENCIA: SITUACIONS REALS I VISIÓ IMAGINATIVA

L’escultura ha passat de germana pobre de la pintura a ocupar un espai creixent dins l’art. La seva progressiva creació d’espai, paral·lela a la dispersió material no impedeix que unes altres línees segueixin mantenint el bloc,tancat,a la manera de Maillol o Arp,o obert,en la línea iniciada per Rodin i aprofundida per Juli González. En el marc d’aquesta llibertat,Pascal Plasencia,ha escollit una línia realista d’un alt grau d’abstracció que infon a les figures una humanitat allunyada del naturalisme i alhora tendre,amarada d’humor. Cada una d’elles apareix envoltada d’un ambient determinat,com si hagués estat sorpresa en un moment de la seva pròpia vida diària. Dones,algunes d’elles amb una cua al cap,que pot fer recordar les figures femenines de l’escola italiana d’Arturo Martini. La del mirall,la que passeja el gos,l’altra que surt de la boca d’un peix gran,un nú femení estès alegrement a terra,una a sobre d’una columna -modern estilista-, la noia asseguda a taula amb un ocell i aquella,asseguda amb els cabells al vent. Entre les figures d’home,el fumador en pipa,el jugador amb una pilota de futbol, el  contrabaixista,els dos homes ben abrigats i amb carteres,que guaiten enlaire,l’altre amb cartera,que dona tota la impressió que està volant,l’home assegut sobre una maleta amb un aire reflexiu,un altre amb paraigües i barret,alguns relleus,amb personatges en situacions ben diverses, i un gos,segur que el de l’artista. Realisme,però amb una visió imaginativa,que l’aproxima i l’allunya de nosaltres,com es propi de la creació artística. Són figures amb una modernitat d’un aire internacional ben definida. Semblen cercar una síntesi en diferents aspectes,formals o de contingut ,tot realitzat amb un rigor i qualitat i el que és essencial,fruit de la creativitat d’un artista que vol anar al seu aire i d’acord amb el seu propi  sentiment.

J. Corredor-Matheos
Crític d’art
Barcelona, abril 2005

Text  original ,escrit  en  català, publicat en el catàleg editat en motiu de l’exposició a la Sala Parés (maig-juny 2005)

Comparteix a:
FacebookTwitter
Més obres: