Pel que fa a l’escultura catalana actual, ha pogut dir-se (Giralt-Miracle, 1991) que viu un “boom” amb propostes noves que assimilen materials i conceptes in\u00e8dits i que, en certa manera, proposen una ruptura amb la tradici\u00f3 anterior.Com a segell personal de la mateixa assenyalen, entre d’altres aspectes, la recuperaci\u00f3 de valors simb\u00f2lics i tot\u00e8mics … la passi\u00f3 per l’ofici, el treball directe amb materials nous i vells, i la revaloraci\u00f3 de certes t\u00e8cniques artesanals en proc\u00e9s d’extinci\u00f3.<\/p>\n
En la meva recent visita al taller de Pascal Plasencia, he pogut advertir com, despr\u00e9s d’un llarg i conscienci\u00f3s pas per l’experi\u00e8ncia del pluralisme i l’esplendor de la modernitat, es pot arribar a una nova figuraci\u00f3 evocadora d’aspectes del nostre “mediterranisme”, sense oblidar el vigor expressionista o les s\u00edntesis post-cubistes d’alguns dels grans escultors del nostre segle, ben analitzats i assumits per l’escultor, sense oblidar un estudi equilibrat de la dial\u00e8ctica sobre l’obra escult\u00f2rica del nostre temps.<\/p>\n
Des de molt jove, Pascal Plasencia seguir\u00e0 una intensa formaci\u00f3 art\u00edstica de la que avui ens mostra aspectes d’una ferma i creativa personalitat. Per als nous moderns, com va dir el fil\u00f2sof Jean Baudrillard, tot el passat \u00e9s seu, perqu\u00e8 el futur ha arribat, tot ha arribat, tot est\u00e0 ja aqu\u00ed. S’han acabat les inquietuds del suposat progr\u00e9s indefinit. Avui es mira cap enrere, cap a la tradici\u00f3 sense ira i, per descomptat, tamb\u00e9 cap endavant.<\/p>\n
El cient\u00edfic Faustino Cord\u00f3n ens deia a la premsa di\u00e0ria, que en la ci\u00e8ncia, com en l’art i en tota activitat humana, prescindir de la tradici\u00f3 (encara que es realitzi procurant superar-la irreversiblement) aniquila la llibertat creadora de l’home. En llegir-ho em va semblar un lema molt adequat per a l’obra del nostre escultor Pascal Plasencia, que acabava de contemplar en el seu estudi.<\/p>\n
Ces\u00e1reo Rodr\u00edguez-Aguilera
\nCr\u00edtic d’art
\nBarcelona, gener\u00a0 1992<\/p>\n
Text traduit\u00a0 de l\u2019 espanyol i publicat\u00a0 en\u00a0 el cat\u00e0leg editat en motiu de l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019Institut Fran\u00e7ais de Barcelona (febrer 1992).<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pel que fa a l’escultura catalana actual, ha pogut dir-se (Giralt-Miracle, 1991) que viu un “boom” amb propostes noves que assimilen materials i conceptes in\u00e8dits i que, en certa manera, proposen una ruptura amb la tradici\u00f3 anterior.Com a segell personal de la mateixa assenyalen, entre d’altres aspectes, la recuperaci\u00f3 de valors simb\u00f2lics i tot\u00e8mics … […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":811,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-125","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-textos"],"yoast_head":"\n