L\u2019escultura ha passat de germana pobre de la pintura a ocupar un espai creixent dins l\u2019art. La seva progressiva creaci\u00f3 d\u2019espai, paral\u00b7lela a la dispersi\u00f3 material no impedeix que unes altres l\u00ednees segueixin mantenint el bloc,tancat,a la manera de Maillol o Arp,o obert,en la l\u00ednea iniciada per Rodin i aprofundida per Juli Gonz\u00e1lez. En el marc d\u2019aquesta llibertat,Pascal Plasencia,ha escollit una l\u00ednia realista d\u2019un alt grau d\u2019abstracci\u00f3 que infon a les figures una humanitat allunyada del naturalisme i alhora tendre,amarada d\u2019humor. Cada una d\u2019elles apareix envoltada d\u2019un ambient determinat,com si hagu\u00e9s estat sorpresa en un moment de la seva pr\u00f2pia vida di\u00e0ria. Dones,algunes d\u2019elles amb una cua al cap,que pot fer recordar les figures femenines de l\u2019escola italiana d\u2019Arturo Martini. La del mirall,la que passeja el gos,l\u2019altra que surt de la boca d\u2019un peix gran,un n\u00fa femen\u00ed est\u00e8s alegrement a terra,una a sobre d\u2019una columna -modern estilista-, la noia asseguda a taula amb un ocell i aquella,asseguda amb els cabells al vent. Entre les figures d\u2019home,el fumador en pipa,el jugador amb una pilota de futbol, el\u00a0 contrabaixista,els dos homes ben abrigats i amb carteres,que guaiten enlaire,l\u2019altre amb cartera,que dona tota la impressi\u00f3 que est\u00e0 volant,l\u2019home assegut sobre una maleta amb un aire reflexiu,un altre amb paraig\u00fces i barret,alguns relleus,amb personatges en situacions ben diverses, i un gos,segur que el de l\u2019artista. Realisme,per\u00f2 amb una visi\u00f3 imaginativa,que l\u2019aproxima i l\u2019allunya de nosaltres,com es propi de la creaci\u00f3 art\u00edstica. S\u00f3n figures amb una modernitat d\u2019un aire internacional ben definida. Semblen cercar una s\u00edntesi en diferents aspectes,formals o de contingut ,tot realitzat amb un rigor i qualitat i el que \u00e9s essencial,fruit de la creativitat d\u2019un artista que vol anar al seu aire i d\u2019acord amb el seu propi\u00a0 sentiment.<\/p>\n
J. Corredor-Matheos
\nCr\u00edtic d’art
\nBarcelona, abril 2005<\/p>\n
Text\u00a0 original ,escrit\u00a0 en\u00a0 catal\u00e0, publicat en el cat\u00e0leg editat en motiu de l\u2019exposici\u00f3 a la Sala Par\u00e9s (maig-juny 2005)<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019escultura ha passat de germana pobre de la pintura a ocupar un espai creixent dins l\u2019art. La seva progressiva creaci\u00f3 d\u2019espai, paral\u00b7lela a la dispersi\u00f3 material no impedeix que unes altres l\u00ednees segueixin mantenint el bloc,tancat,a la manera de Maillol o Arp,o obert,en la l\u00ednea iniciada per Rodin i aprofundida per Juli Gonz\u00e1lez. En el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":702,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-128","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-textos"],"yoast_head":"\n